Ressenya
1
SORRY WE MISSED YOU
El passat divendres 25, vam anar a veure tots dos anys de batxillerat a veure la pel·lícula Sorry We Missed You al cinema Edison.
1. DIRECTOR I BIOGRAFIA
Kenneth "Ken" Loach és un director de cinema anglès i militant trotskista. Mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant al grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre. Però estava més interessat en el món audiovisual que al teatral, així que després d'obtenir el 1963 una beca a la cadena de televisió BBC, s'inicia a la direcció. L'ambient que es respirava en aquells anys afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, Loach va trobar la visió i la veu que caracteritzarien el seu cinema. A partir de 1964 comença a dirigir una sèrie de documentals, el més famós és Cathy Come Home sobre la pobresa, amb què va obtenir gran èxit. El Channel Four va prohibir els seus documentals A Question of Leadership, amb els quals combat el thatcherisme, per la qual cosa al llarg de tota aquesta dècada només pot filmar dues pel·lícules.
2. ARGUMENT
Ricky, Abby i els seus dos fills viuen a Newcastle. Formen una família molt unida. Tot i treballar cada vegada més, són conscients que mai no obtindran l'anhelada seguretat econòmica o tindran una casa en propietat. Abby ven el cotxe perquè Ricky es compri una furgoneta i es converteix en repartidor per compte propi: per fi serà el seu propi cap.
3. RECURSOS VISUALS
Al llarg de la película podem veure com utilitzen recursos molt bàsics. Els plans son molt simples, només utilitzen primers plans o plans generals de manera sovint. Els moviments de càmera son molt fixos, molt estètics. Podem veure com la posada en escena, el vestuari, la llum o el color son apagats, donant aquest sentiment de tristesa o engoix. No hi ha molts recursos estilístics, només els bàsics. El director opta per poc material perquè sembli una família i una situació real a la vida quotidiana. Recordem que està fent una crítica a la societat, no ho pot posar tot de color rosa.
Els actors interpreten molt bé els seu personatge. En tot moment et fan sentir que son personatges reals i que no estas veient una pel·lícula al cinema i ho estàs veient amb els teus propis ulls. El to del llenguatge és molt important, podem veure com el fill gran utilitza un més pasota, cosa que ens dóna a entendre que a ell no li importa res. En canvi, la mare, utilitza un més suau per donar a entendre que està preocupada.
4. DESCRIPCIÓ D'UN PERSONATGE
El personatge que a mi més em a agradar va ser Lisa. És una noia que, a la seva edat, és molt independent. No gaires ho saben, però ella sola carrega un gran pes. Intenta ajudar els seus pares en tot allò que pot per fer la situació més fàcil tant per a ells com per a ella mateixa i el seu germà. Podem veure com intenta en tot moment fer que Seb sigui una persona educada envers els seus pares i que assisteixi a l'escola, tot i saber que això és impossible.
Ajuda el seu pare a la feina perquè tot sigui més fàcil i que pugui arribar abans a casa i intenta que tots estiguin feliços. Tot això i més el fan ser el personatge favorit. Tan petita i amb aquesta mentalitat independent em fan veure que la Lisa és un gran exemple de molts joves d'avui dia que, per problemes personals, ho han de fer tot ells mateixos.
5. EXPLICA UNA ESCENA
La meva escena preferida és, sens dubte, la del sopar familiar. Podem apreciar aquell moment on els problemes desapareixen i només volen estar tots junts i passar-ho bé encara amb tots els problemes. Aquests moments són els més bonics i els que sempre es recorden, vulguis o no. Encara amb un ambient tens, el director aconsegueix que tot es torni més familiar i, tant els espectadors com, segurament, els actors se sentin còmodes i feliços per veure una escena feliç durant la pel·lícula.
