Ressenya

El 6 de març passat fums a veure l'exposició titulada: la Història de les Mans. Tot i que en llegir aquest nom ens podem imaginar que potser veurem una exposició on només es mostren les mans. Es basa més en estudiar i veure les accions que fan aquestes últimes i per tant les necessàries que estan en el nostre dia a dia.

L'exposició comença amb una obra anomenada Devoció de Mercè Soler. Aquesta es basa en un llibre i una tauleta que ens ensenya unes mans passant aquest mateix llibre. Aquest llibre ens pot recordar al nostre telèfon mòbil pel fet de ser petit i poder-lo portar d'un lloc a un altre. L'artista es va centrar en la idea de les mans subjectant un objecte que és impotant en el dia a dia.

 

Més endavant veurem una peça audiovisual de Fermín jimenez Landa la qual es titula Les Portes. En aquest mateix vídeo, l'autor es proposa fer un viatge des de casa fins al centre d'art de Madrid: La Casa Encendida, però sense obrir, tocar o fer-se pas amb les mans per a les portes. El que porta a fer algunes petites bogeries.

​

Per al final de l'exposició, ens trobem amb Martini de Sant Bartomeu, que ens ensenya un quadre i una altra peça audiovisual. Al primer podem veure com les mans són el principal contacte amb la pell que li estan arrencant al protagonista i en canvi, al reportatge, veiem que les mans són molt impotants en les operacions, encara que en aquest mateix es mostren robots, els quals ens substitueixen a poc a poc al nostre dia a dia.

​

Per acabar, la conclusió d'aquesta exposició és com són les mans les importants. Elles són, diguem-ne, la part del cos més exposada al món. Són qui fan la majoria de coses, com agafar una samarreta per posar-te-la, agafar la mà d'una altra persona per saludar i entre moltes coses.
​