Ressenya
1
TATTOO. ART SOTA LA PELL
El passat divendres 3 de juny, tots dos batxillerats artístics vam anar al Caixa Fòrum de Barcelona a veure dues exposicions, en aquest cas, la primera part de la ressenya és sobre lexposició: Tattoo. Art sota la pell.
Per començar, l'espai estava dividit en diferents sales. La primera era una mica la presentació sobre l'exposició i els inicis de del tatuatge, les sales següents anaven sobre el tatuatge en diferents regions o països del món i, finalment, l'última anava sobre el tatuatge actualment.
Cada part de les sales explicava, com he dit abans, el tatuatge a diferents països o parts del món. Explicaven coses com, per exemple, que al Japó es tatuaven en un inici les persones que tenien feines on es mostrés la major part del seu cos per lluir-lo. Tot això fins que els tatuatges van començar a ser portats pels mafiosos japonesos (yakuza) i es va prendre al tatuatge com un signe propi d'aquests.
O, per exemple, com a Europa van començar a aparèixer les dones tatuadores, una mica abans mai vist i que va ser una gran revolució en aquest món. Encara que abans, a Tailàndia, ja existien dones que tatuaven i encara en segueix viva una.
Aquesta exposició em va encantar personalment. Crec que la majoria de persones hem pensat alguna vegada a fer-nos algun tatuatge, encara que sigui minúscul. Em va agradar molt poder saber sobre la història dels tatuatges i fins i tot veure com eren alguns fa anys enrere. O com que hi ha gent que continua portant tatuatges tradicionals d'algunes tribus a parts del món.
LA MÀQUINA MAGRITTE
2
La següent exposició va ser: La màquina Mafritte. Aquesta exposició es trobava davant de l'anterior, en un altre edifici.
L'exposició estava dividida en diferents sales, les quals, les portes, estaven dissenyades amb personatges o objectes característics de l'artista. A cadascuna d'elles podíem trobar diferents obres fetes per aquest mateix.
Com era d'esperar, les obres eren surrealista, cosa que creava en mi un sentiment estrany. Per mi, l'obra que més em va cridar l'atenció és la que podeu trobar a la dreta.
Aquests dos personatges volant sobre el camp creen en mi un sentiment de pau però alhora d'estranyesa per ser una cosa tan irreal. Veure les obres de René em va fascinar molt.
No ha estat una de les meves exposicions favorites però no baixa del TOP 3. En el meu cas hagués canviat una mica el color de l'espai, ja que per mi no anava gaire ben acompanyat de les obres. Encara que la idea que els espais entre sales, és a dir, les portes, fossin amb formes de les seves obres em va encantar.
