top of page
Image by Fakurian Design

ARTISTES

Joan Fontcuberta

Joan Fontcuberta i Villà és un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia. 

 

Té un paper rellevant en el reconeixement internacional de la fotografia catalana i espanyola arreu del món. 

 

Ha tingut exposicions a el MOMA (New York), a Maison Européene de la Photographie (París), el Museu de l’Hermitage (Sant Petersburg), etc.

Albert Gusi

Albert Gusi és un artista català. Les seves obres es caracteritzen per el territori i paisatge. 

 

Sovint les seves obres són col·lectives, on queda un registre ja sigui fotogràfic o fílmic.

 

Té la seva propia web on publica les seves obres:

Albert Gusi

Andrés Hispano

Realitzador audiovosual, comissari, pintor i articulista. Es part del suplement de cultura de La Vanguardia. 

 

Realitzador juntament amb Félix Pérez-Hita, de Soy Cámara. Ha comissariat diferents exposicions.

 

Finalment és professor convidat de cinema i cultura audiovisual a diferents universitats, com la UPF,

Elisava, LCI i la URL.

Andrés Hispano

Félix Pérez-Hita

És un realitzador, guionista i editor català. 

 

Codirigeix alguns capítols de Soy Cámara juntament Andrés Hispano. També és un membre fundador de l'associació Horitzó.tv. Ha donat classes d'història i teoria de l'Escola Superior de Disseny Elisava, juntament amb alguns màsters i tallers en diverses universitats.

 

Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Manía, Archipiélago o El Estado Mental, etc.

Mercè Alsina

Llicenciada en Història i Teoria de les Arts per la UB, és crítica de l'art i comissària independent. Ha treballat en premsa especialitzada i televisió i ha estat realitzadora de diferents vídeos artístics i documentals. 

bcd206_98763b4aa18c4394b43d4dfd414ba7b5_mv2.webp
felix_perez_dehita.jpg
Hispano_Andres-1024x1024.jpg
unnamed.jpg
Joan-Fontcuberta-foto-perfil-1500-patrice_josserand.jpg

Weronika Gęsicka

És una artista polonesa on la fotografia és el seu eix central artístic. A part de la fotografia també crea objectes i artefactes. 

Es va llicenciar a la Facultat d’Arts Gràfiques de l’Acadèmia de Belles Arts i va completar els seus estudis a l’Akademia Fotografii de Varsòvia.

Ha guanyat diversos premis al llarg de la seva carrera, com el premi Paszport Polityki a la categoria d'Arts Visuals (2019), el premi EMOP Arendt (2019), el Foam Talent (2017), el premi Spotlight (2017) de l'Belfast Photo Festival i el premi de LensCulture Emerging Talent Awards (2016).

Les obres de Gęsicka es troben en prestigioses col·leccions com el Dom Museum Wien (Viena, Àustria), la Col·lecció Arendt (Luxemburg), el Museu MuFo de Fotografia (Cracòvia, Polònia) i la Fundació de Fotografia Deutsche Börse ( Alemanya).

weronika_gesicka_nadeslane.jpg
20160630_Sommernachtskomödie_Rosenburg_1222.jpg

Erwin Wurm

Erwin Wurm és un escultor i fotògraf austríac nascut a Bruck an der Mur el 1954 que viu i treballa a Viena. Format a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena i en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena.

Sovint a les seves obres apareix ell com altres persones en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l'ús d'objectes quotidians.

Treballa el concepte d'escultura en dos aspectes: reubicant els objectes per humanitzar i objetualitzant el cos humà.

Erwin Wurm

Joan Colom

Joan Colom i Altemir va ser un fotògraf català famós pels seus treballs realitzats en els anys 60 a Barcelona, el més famós al barri xinès (El Raval) de la mateixa ciutat.

Tenia un estil dinàmic, aleatòri i serial. 

Feia fotos aleatòries sense mirar pel visor. Les imatges es caracteritzaven per personatges peculiars trobats pel barri.

15045413300641.jpg

Vivian Maier

Va ser una fotògrafa nord-americana.


Les seves obres es caracteritzaven per la vida quotidiana als carrers nord-americanes.


Va rebre bastants crítiques per les fotografies que realicaba sobre successos en els carrers nord-americanes.

Vivian Maier

Nan Goldin

És una artista nord-americana.

Renovadora de la fotografia documental i contracultural de New York.

Va passar una infància dificl després del suïcidi de la seva germana, el que va causar que anés a viure amb diferents famílies d'adopció a Nova Anglaterra.

Es va formar a l'Escola d'al Museu de Belles Arts de Boston i a la
Universitat Tufts.

Des de principis dels anys 80, va estar fotografiant nens. Va exposar a Atenes un passi de diapositives el 2010.

Goldin_SP-Berlin-720x482.jpg
nunez.jpg

Cristina Nuñez

És una fotògrafa espanyola que actualment viu a Chiasso, Suïssa.

La seva obra se centra principalment en l'autoretrat com una forma de teràpia.

És autodidacta i treballa a través de la fotografia i dels vídeos.

  El 2020 obté un Doctorat per Publicacions sobre la seva pràctica i metodologia a l'Acadèmia de Belles Arts de la Universitat de Derby, al Regne Unit.

Cristina Nuñez

Rosana Antolí

artista i activista que explora les interseccions entre art, política i estils de vida, amb una voluntat de resistència davant les imposicions socials de comportament.

 Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i màster en Performance pel Royal College of Art de Londres.

Ha exposat en diferents museus com a Madrid amb el títol Una edat d'Or: Pols, pressentiment, deriva, a la Sala Centre Centre (Espanya, 2019), a la Tate Modern (REGNET Unit, 2019), the RYDER (REGNET Unit, 2019), Faye G., Jo, and James Stone Gallery de la Universitat de Boston (Estats Units, 2018).

sin_ti__tulo.jpg

Francele Cocco

Historiadora i artista visual.

 

Els seus projectes artístics es desenvolupen en les interseccions entre el pensament social i la filosofia de la imatge, articulant  diferents tècniques fotogràfiques, vídeo, text i instal·lació.

És editora i coordinadora del llibre Fotocalipsi: Especulacions sense futur sobre el present de les imatges (2021). 

Francele Cocco

FranceleCocco_cropped-500x500.jpg

Carles Barba

Va ser un empresari i director de cinema documental.

Jordi Tomàs el describeix com  com "un director que practica un documental allunyat dels cànons tradicionals, amb ironia i una quantitat quasi calidoscòpica d'imatges aparentment inconnexes, que per la màgia d'un incisiu comentari i un muntatge vertebrador adquireixen coherència.

Va obteni reconeixement diversos cops del Concurso Nacional de Cinema Amateur convocat pel CEC. amb les pel·lícules ¡A mí Paris!, "Pinceladas romanas", “Barcelona, Barcelona" i “Barcelona Show”. És guanyador del primer premi al Concurso Nacional de Segovia amb “Los Sanfermines”.

732154a8-4abc-4949-bb96-6fe2cf1f1cfa_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg
bernat_roger.jpg

Roger Bernat

És un dramaturg català. Les seves obres s'han caracteritzat com a teatre participatiu o inmersiu.

Entre els premis que ha rebut destaca el Premi Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals 2017.

El 2008 comença a crear espectacles en què el públic ocupa l'escenari i es converteix en protagonista: “els espectadors travessen un dispositiu que els convida a obeir o a conspirar i, en qualsevol cas, a pagar amb el seu propi cos i comprometre’s”. 

Roger Bernat

Jordi Guillumet

És un  fotògraf català.

 

Va estudiar Història de l'art i Disseny industrial. Amb una carrera com a professor, actualment és professor de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Ha format part del projecte de creació de l'Escola de Fotografia de la UPC.

Jordi Guillumet

maxresdefault.jpg

Mònica Rosselló

Treballa de manera professional com a fotògrafa freelance als camps de la publicitat, l'arquitectura i l'interiorisme, alternant aquest treball amb el desenvolupament de projectes personals.

 

A partir de mitjans dels anys vuitanta comença la seva activitat docent en fotografia i exerceix com a professora de projectes a diferents centres, com l'Escola Elisava i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment imparteix classes a la Universitat Pompeu Fabra.

​Mònic Rosselló

48c1fdcb38c3051de25b0936a5af795df2b1fe3f.jpg

Ken Loach

Ken Loach és un director de cinema anglès i militant trotskista nascut el 17 de juny de 1936. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre.

 

L'ambient que es respirava aquells anys afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, Loach va trobar la visió i la veu que caracteritzarien el seu cinema. A partir de 1964 comença a dirigir una sèrie de documentals, el més famós es Cathy Come Home sobre la pobresa, amb la qual va obtenir gran èxit.

image-w856.webp
bottom of page