Ressenya

El passat dilluns 14 de març, tots dos batxillerats artístics vam anar al Museu de Granollers per, no només fer una visita al retaule, sinó a una exposició d'antigues alumnes del bellera.

L'exposició es titulava: Posar-se al lloc de l'altre. Estava dirigida per l'exalumna de l'instiut, Luz Broto.

Per començar, a la sala podíem trobar una gran taula llarga on hi havia diferents folis amb dates i frases. Més endavant, a una gran paret, l'explicació de l'exposició.

​

​

Per explicar l'exposició, constava d'un projecte que es va fer fa setze anys amb els alumnes del mateix Institut Bellera on Luz Broto va ser qui va donar a conèixer la idea als alumnes al costat d'Anna Estany.
El projecte consistia en el següent: durant 62 dies estarien fora de casa però copiant la vida dels companys. És a dir, no estarien fora de casa com volguessin, sinó que havien de seguir la rutina diària dels seus companys de classe.
Dit així sembla una bogeria i molts alumnes també ho van pensar. Passar el dia sencer fent allò que un altre a classe feia era estrany.

Molts alumnes i pares es van negar davant de la idea, sobretot aquests últims (no volien persones desconegudes a casa seva ni tampoc que els seus fills anessin a cases de desconeguts).
Va ser per això mateix que només van participar pocs alumnes al projecte i va ser només un dia sencer fora de casa fent la rutina del seu company/a de classe que li havia tocat.

Pel que ens va poder explicar l'única alumna que es trobava allà que sí que va participar, tot va ser un caos al principi. Potser les indicacions de com anar a casa no estaven ben especificades o, tan sols, les mateixes tasques assignades. Per això, una altra alumna que hi era va decidir intervenir explicant que ella simplement expressava sobre el paper el que feia sense especificar doncs era la seva rutina diària i ho veia molt obvi.

​

​

​Per mi, personalment, va ser una exposició força estranya. Mentre la Llum explicava tot amb les seves companyes m'imaginava com seria si jo ho feia i en tot moment em negava a experimentar alguna cosa com aquesta. No simplement per haver de deixar algú entrar a la meva habitació sense estar present o jo presentar-me a casa d'algú que no conec, sinó pel fet de perdre la meva rutina.
En el meu cas sóc molt estricta amb els meus horaris, per la qual cosa se'm faria molt difícil haver de canviar la meva rutina diària només per fer allò que fa una altra persona. Al cap ia la fi, segurament, acabaria fent la meva rutina i no la de l'altra.